Hola bloggeros,
si sois de los pocos que habéis decidido quedaros por aquí en este puente tan largo y soleado, os animamos a que aprovechéis para visitar algunas de las exposiciones que actualmente acoge la ciudad de Valencia.
Os adjuntamos la información sobre una exposición interesantísima, que organiza la Universidad de Valencia en su edificio histórico de la calle de la Nave, sobre el arte salvado durante la guerra civil y que tuvo como lugar de destino la capital de la República en aquellos años, Valencia.
Especial atención al cartelista e ilustrador valenciano Josep Renau, en aquellos momentos director general de Bellas Artes, al cual dedicaremos uno de estos días un merecidísimo post por su importantísimo papel en la salvaguarda del patrimonio durante aquellos años tan difíciles.
Saludos...
-------------------------------------------------------------------------------------------------
L’exposició Art salvat. 70è aniversari del salvament del patrimoni artístic espanyol i de la intervenció internacional, organitzada per la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) amb la col·laboració de la Universitat de València, recupera i difon una de les històries més apassionants de la guerra civil: la protecció i l’evacuació del patrimoni artístic realitzades pel govern de la República, així com la intervenció del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols, per evitar-ne la destrucció i garantir-ne la conservació.
La mostra, que s’emmarca en el programa d’activitats organitzades amb motiu de la Presidència espanyola de la Unió Europea, es podrà veure fins al 30 de maig al claustre major del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
Després d’exposar-se a l’esplanada del Museu del Prado a Madrid, l’exposició Art salvat, que és comissariada per Arturo Colorado Castellary, professor d’Història i Anàlisi de l’Art Visual de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, arriba ara a València seguint així l’itinerari recorregut per les obres durant la contesa i exposant-se a les ciutats que com a seu van acollir el patrimoni artístic espanyol salvat per la Segona República Espanyola.
L’exposició es podrà visitar a Barcelona i Figueres, últims llocs en què van ser custodiades abans de ser evacuades a Ginebra gràcies a la intervenció del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols el febrer del 1939.
L’exposició, que és concebuda per ser instal•lada en un espai urbà amb l’objectiu de popularitzar l’evacuació del patrimoni artístic nacional, està plantejada amb un disseny creatiu i innovador perquè el visitant se senta immers en les dramàtiques circumstàncies que van envoltar aquesta tasca i els perills i les dificultats que van haver d’afrontar els membres de la Junta del Tresor Artístic i del Comitè Internacional.
Una sèrie d’embalatges de diferents formes i mides es distribueixen en l’espai expositiu, en aquest cas en l’emblemàtic claustre de la Universitat, en un espai cèntric de la ciutat de València.
“L’exposició té un sentit narratiu i explica els avatars i els perills que va sofrir el patrimoni artístic espanyol durant la guerra civil i la tasca de protecció del govern de la República i, posteriorment, en el moment de major perill, quan les forces republicanes eren empeses cap a França per l’avanç i el bombardeig de l’aviació franquista i dels seus aliats, la intervenció del Comitè Internacional”, relata el comissari de la mostra, que detalla que del Prado van ser evacuades les obres senyeres del museu, en total 525 pintures, 198 dibuixos i el Tresor del Delfí, una de les col•leccions més espectaculars del Prado, que reuneix efectes i joies del Gran Delfí Lluís, fill de Lluís XIV de França.
Per a Arturo Colorado, el lloc triat per a l’exposició, l’edifici de la Universitat, és molt idoni perquè –segons que explica– “just enfront, el Col•legi del Patriarca va ser un dels dos dipòsits de l’obres, a més de les torres dels Serrans, i els espectadors valencians podran reconèixer els espais per les fotografies de la mostra”.
A més, recorda que el pintor valencià Josep Renau, com a director general de Belles Arts, va crear la Junta del Tresor Artístic, l’organisme encarregat del procés d’evacuació de les obres, i ha contat l’anècdota que durant el trasllat del patrimoni a València es va produir l’únic accident de la forçosa evacuació: “Concretament, al camió que transportava El 2 de maig i Els afusellaments del 3 de maig, de Goya, li va caure al damunt un balcó a Benicarló, com a conseqüència d’un bombardeig, i ambdós llenços van sofrir un esquinç important, però els quadres van ser restaurats a Peralada, el 1938.”
Al claustre major de La Nau es recrea l’ambient i el paisatge de guerra, amb cartells d’època i sacs d’arena (que servien de protecció als museus), a més del so ambient i cançons de l’època.
Aquests embalatges deixen entreveure reproduccions a mida real de les obres més representatives salvades i que van ser pintades per Velázquez, Goya, Ticià, Rafael, el Bosch, Ribera, Murillo, Rubens, etc. És a dir, el més representatiu del Prado.
A més, aquestes caixes són, al seu torn, els suports per a l’exposició d’informació gràfica i documental que reuneix un centenar de fotografies de l’època acompanyades de plànols, mapes, cartells i divers material documental.
La mostra es completa amb un lloc interactiu sobre les fases de l’evacuació, amb la projecció de seqüències de vídeo i de diapositives digitals que mostren una selecció de les obres salvades i amb la projecció de dos extractes dels documentals Salvemos el Prado, d’Alfonso Arteseros, i Las cajas españolas, d’Alberto Porlan.
El visitant podrà seguir cronològicament els detalls del salvament de les obres d’art, primerament de Madrid a l’Empordà, passant per València, gràcies a la política de protecció de la Junta del Tresor Artístic de la República, així com la gestació del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols, les dramàtiques circumstàncies de l’acord de Figueres, amb el bombardeig sobre la zona, i el difícil pas a França des de l’Empordà.
La tercera part recrea el trasllat de Perpinyà a Ginebra, l’inventari de les obres salvades, l’exposició que es va celebrar en aquesta ciutat suïssa i la tornada a Espanya el setembre del 39.
La mostra es tanca amb un epíleg sobre el deute històric contret amb tots aquells que, espanyols o estrangers, van lluitar durant la guerra per posar fora de perill el patrimoni artístic espanyol.
El catàleg de la mostra reuneix textos d’Arturo Colorado Castellary (Art salvat. Els antecedents d’un deute històric i Evacuació i salvament del Museu del Prado durant la guerra civil), Miguel Cabañas (La II República Espanyola davant la salvaguarda del patrimoni artístic i la guerra civil), Enrique Pérez Boyero (La protecció i l’evacuació del patrimoni bibliogràfic de la Biblioteca Nacional d’Espanya), Juan José Alonso (El que va salvar i el que va evacuar el Patrimoni Nacional durant la guerra civil), Esperanza Navarrete (El viatge a Ginebra de Goya i altres pintures de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando durant la guerra civil), Mayte García Julliard (L’exposició del tresor espanyol i la premsa ginebrina: dilemes i encerts) i Catherine Granger (El paper de França en l’evacuació de les col•leccions espanyoles).
El volum es completa amb la semblança dels protagonistes principals d’aquest episodi històric com ara Timoteo Pérez Rubio, president de la Junta Central del Tresor Artístic (escrita per Antonio Franco), Josep Maria Sert (escrita per María del Mar Arnús i Francisco de Sert, comtes de Sert), dels membres del Comitè Internacional, David David-Weill, Jacques Jaujard, Neil MacLaren, Paul Lachenal, Henri Verne, Gabriel Cognacq, Albert Sancholles Henraux, Evan Charteris, Joseph Duveen, Frederick Schmidt-Degener, Henry Carton de Wiart i Georges Blumenthal (escrites per Catherine Granger, Mayte García Julliard i Arturo Colorado).
El catàleg es tanca amb una mostra de les obres salvades i una bibliografia.
Una mica d’història
El Comitè Internacional es va crear al començament del 1939 per iniciativa del pintor Josep Maria Sert i era compost per personalitats que dirigien en els seus respectius països els patronats o els museus adherents: el Consell dels Museus Nacionals de França, el Museu del Louvre, l’Associació d’Amics del Louvre, la National Gallery, la Tate Gallery, la Societat de Museus de Ginebra, el Rijksmuseum d’Amsterdam, els Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica i el Metropolitan Museum de Nova York.
El govern de la República havia decidit, a la primeria del novembre del 1936, traslladar les obres artístiques més importants de Madrid a València. El dia 10 de novembre eixia la primera expedició des del Museu del Prado.
En enviaments successius, amb un total de vint-i-cinc expedicions al llarg de tota la guerra, van anar eixint les obres essencials dels principals museus i institucions patrimonials (Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Biblioteca Nacional, Palau Real, El Escorial, Lázaro Galdiano, Cerralbo, etc.), així com d’esglésies i col•leccions particulars. Els incessants bombardejos franquistes sobre Madrid, especialment el que va sofrir el Museu del Prado el 16 de novembre de 1936, van potenciar i van accelerar l’evacuació.
Una vegada passats els primers moments de desorganització, ja sota el control de la Junta Central del Tresor Artístic republicana, l’evacuació de Madrid a València va ser marcada per l’acurat embalatge i el transport amb camions preparats especialment que feien el trajecte a 15 km per hora.
S’iniciava així el procés d’evacuació de les obres d’art, que més tard les portaria a Barcelona, en una fugida permanent del front de guerra i seguint els passos de l’executiu, per anar a parar finalment a tres dipòsits situats al nord de Catalunya, al castell de Peralada, al de Sant Ferran de Figueres i a la mina de talc de la Vajol. Però, a la darreria del 1938 i la primeria del 1939, arran de la derrota republicana al front de l’Ebre, les tropes de Franco s’acostaven imparables a la zona on es trobaven els dipòsits del tresor artístic, sotmesa a un intens bombardeig.
Els dos delegats del Comitè Internacional, Jacques Jaujard (Louvre) i Neil MacLaren (National Gallery), van viatjar fins al nord de Catalunya i van entrar en contacte amb el llavors president de govern, Juan Negrín, i amb el ministre d’Estat, Julio Álvarez del Vayo. Les negociacions per aconseguir l’autorització d’evacuació de les obres es van desenvolupar al llarg de tres entrevistes consecutives, els dies 2 i 3 de febrer, i van ser àrdues i difícils, ja que el govern de la República va voler deixar clars dos punts fonamentals: que les obres no foren embargades en traslladar-les a l’estranger i garantir-ne la tornada a Espanya en acabar la guerra.
Finalment, el 3 de febrer de 1939, el govern de la República va signar a Figueres un acord amb el Comitè Internacional que permetia l’eixida a França de les obres d’art evacuades des de Madrid fins al nord de Catalunya. El trasllat va començar aquella mateixa nit i va acabar el dia 9, amb la interrupció dels dies 6 i 7, a causa del bombardeig nacionalista. L’operació va ser dirigida pels responsables de la Junta Central del Tresor Artístic republicana amb la col•laboració dels membres del Comitè Internacional.
Durant aquests quatre dies, pels passos del Pertús, Cervera i les Illes, van travessar la frontera francesa 71 camions que contenien algunes de les joies del patrimoni artístic espanyol: des de les dues majas, La família de Carles IV i Saturn devorant el seu fill, de Goya, fins al Cavaller de la mà al pit i El somni de Felip II, d’El Greco, passant per La Sagrada Família de l’ocellet, de Murillo; El martiri de Sant Bartomeu i L’Ascensió de la Magdalena, de Ribera; Las Meninas, Les filadores i Els borratxos, de Velázquez; El jardí de les delícies i El carro de fenc, del Bosch; Fra Jerónimo Pérez, de Zurbarán; El triomf de la mort, de Pieter Bruegel el Vell; Autoretrat, de Durero; El Trànsit de la Verge, de Mantinga; El pas de la llacuna Estígia, de Patinir; la Sagrada Família de l’anyell, de Rafael; Les tres gràcies, de Rubens; o El davallament, de Van der Weyden; entre moltes altres.
Les condicions no podien ser més adverses a causa de la saturació de les carreteres per l’èxode dels fugitius i el gran nombre de camions i material de guerra transportat en aquells dies, que se sumava al tancament de fronteres als combatents, el fred intens i el tall de les comunicacions telefòniques. Però el problema més greu el va constituir el bombardeig de l’aviació nacionalista i dels seus aliats alemanys i italians sobre les carreteres, que sembraven el pànic i posaven en perill el patrimoni artístic.
Malgrat les terribles condicions apuntades, els 71 camions que contenien les joies del patrimoni espanyol van aconseguir passar la frontera. El 12 de febrer, un tren especial, custodiat acuradament per gendarmes francesos, va partir de Perpinyà i va arribar a Ginebra l’endemà al vespre. La duana suïssa va poder registrar, abans del seu dipòsit al Palau de les Nacions, el total del carregament: 1.868 caixes i un pes de 139.890 quilograms. Aquestes obres, després d’inventariades i exposada una selecció en Ginebra, van tornar definitivament a Madrid el setembre del 1939.
La constitució del Comitè Internacional, compost pels principals museus dels països democràtics, s’erigia així en un precedent essencial del concepte de patrimoni de la humanitat. En intervenir per posar fora de perill el patrimoni artístic d’un país en guerra, els seus membres consideraven que no actuaven sobre alguna cosa aliena sinó sobre una cosa pròpia, partint de la convicció que el patrimoni té un valor universal.
La mostra, que s’emmarca en el programa d’activitats organitzades amb motiu de la Presidència espanyola de la Unió Europea, es podrà veure fins al 30 de maig al claustre major del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
Després d’exposar-se a l’esplanada del Museu del Prado a Madrid, l’exposició Art salvat, que és comissariada per Arturo Colorado Castellary, professor d’Història i Anàlisi de l’Art Visual de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid, arriba ara a València seguint així l’itinerari recorregut per les obres durant la contesa i exposant-se a les ciutats que com a seu van acollir el patrimoni artístic espanyol salvat per la Segona República Espanyola.
L’exposició es podrà visitar a Barcelona i Figueres, últims llocs en què van ser custodiades abans de ser evacuades a Ginebra gràcies a la intervenció del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols el febrer del 1939.
L’exposició, que és concebuda per ser instal•lada en un espai urbà amb l’objectiu de popularitzar l’evacuació del patrimoni artístic nacional, està plantejada amb un disseny creatiu i innovador perquè el visitant se senta immers en les dramàtiques circumstàncies que van envoltar aquesta tasca i els perills i les dificultats que van haver d’afrontar els membres de la Junta del Tresor Artístic i del Comitè Internacional.
Una sèrie d’embalatges de diferents formes i mides es distribueixen en l’espai expositiu, en aquest cas en l’emblemàtic claustre de la Universitat, en un espai cèntric de la ciutat de València.
“L’exposició té un sentit narratiu i explica els avatars i els perills que va sofrir el patrimoni artístic espanyol durant la guerra civil i la tasca de protecció del govern de la República i, posteriorment, en el moment de major perill, quan les forces republicanes eren empeses cap a França per l’avanç i el bombardeig de l’aviació franquista i dels seus aliats, la intervenció del Comitè Internacional”, relata el comissari de la mostra, que detalla que del Prado van ser evacuades les obres senyeres del museu, en total 525 pintures, 198 dibuixos i el Tresor del Delfí, una de les col•leccions més espectaculars del Prado, que reuneix efectes i joies del Gran Delfí Lluís, fill de Lluís XIV de França.
Per a Arturo Colorado, el lloc triat per a l’exposició, l’edifici de la Universitat, és molt idoni perquè –segons que explica– “just enfront, el Col•legi del Patriarca va ser un dels dos dipòsits de l’obres, a més de les torres dels Serrans, i els espectadors valencians podran reconèixer els espais per les fotografies de la mostra”.
A més, recorda que el pintor valencià Josep Renau, com a director general de Belles Arts, va crear la Junta del Tresor Artístic, l’organisme encarregat del procés d’evacuació de les obres, i ha contat l’anècdota que durant el trasllat del patrimoni a València es va produir l’únic accident de la forçosa evacuació: “Concretament, al camió que transportava El 2 de maig i Els afusellaments del 3 de maig, de Goya, li va caure al damunt un balcó a Benicarló, com a conseqüència d’un bombardeig, i ambdós llenços van sofrir un esquinç important, però els quadres van ser restaurats a Peralada, el 1938.”
Al claustre major de La Nau es recrea l’ambient i el paisatge de guerra, amb cartells d’època i sacs d’arena (que servien de protecció als museus), a més del so ambient i cançons de l’època.
Aquests embalatges deixen entreveure reproduccions a mida real de les obres més representatives salvades i que van ser pintades per Velázquez, Goya, Ticià, Rafael, el Bosch, Ribera, Murillo, Rubens, etc. És a dir, el més representatiu del Prado.
A més, aquestes caixes són, al seu torn, els suports per a l’exposició d’informació gràfica i documental que reuneix un centenar de fotografies de l’època acompanyades de plànols, mapes, cartells i divers material documental.
La mostra es completa amb un lloc interactiu sobre les fases de l’evacuació, amb la projecció de seqüències de vídeo i de diapositives digitals que mostren una selecció de les obres salvades i amb la projecció de dos extractes dels documentals Salvemos el Prado, d’Alfonso Arteseros, i Las cajas españolas, d’Alberto Porlan.
El visitant podrà seguir cronològicament els detalls del salvament de les obres d’art, primerament de Madrid a l’Empordà, passant per València, gràcies a la política de protecció de la Junta del Tresor Artístic de la República, així com la gestació del Comitè Internacional per al Salvament dels Tresors d’Art Espanyols, les dramàtiques circumstàncies de l’acord de Figueres, amb el bombardeig sobre la zona, i el difícil pas a França des de l’Empordà.
La tercera part recrea el trasllat de Perpinyà a Ginebra, l’inventari de les obres salvades, l’exposició que es va celebrar en aquesta ciutat suïssa i la tornada a Espanya el setembre del 39.
La mostra es tanca amb un epíleg sobre el deute històric contret amb tots aquells que, espanyols o estrangers, van lluitar durant la guerra per posar fora de perill el patrimoni artístic espanyol.
El catàleg de la mostra reuneix textos d’Arturo Colorado Castellary (Art salvat. Els antecedents d’un deute històric i Evacuació i salvament del Museu del Prado durant la guerra civil), Miguel Cabañas (La II República Espanyola davant la salvaguarda del patrimoni artístic i la guerra civil), Enrique Pérez Boyero (La protecció i l’evacuació del patrimoni bibliogràfic de la Biblioteca Nacional d’Espanya), Juan José Alonso (El que va salvar i el que va evacuar el Patrimoni Nacional durant la guerra civil), Esperanza Navarrete (El viatge a Ginebra de Goya i altres pintures de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando durant la guerra civil), Mayte García Julliard (L’exposició del tresor espanyol i la premsa ginebrina: dilemes i encerts) i Catherine Granger (El paper de França en l’evacuació de les col•leccions espanyoles).
El volum es completa amb la semblança dels protagonistes principals d’aquest episodi històric com ara Timoteo Pérez Rubio, president de la Junta Central del Tresor Artístic (escrita per Antonio Franco), Josep Maria Sert (escrita per María del Mar Arnús i Francisco de Sert, comtes de Sert), dels membres del Comitè Internacional, David David-Weill, Jacques Jaujard, Neil MacLaren, Paul Lachenal, Henri Verne, Gabriel Cognacq, Albert Sancholles Henraux, Evan Charteris, Joseph Duveen, Frederick Schmidt-Degener, Henry Carton de Wiart i Georges Blumenthal (escrites per Catherine Granger, Mayte García Julliard i Arturo Colorado).
El catàleg es tanca amb una mostra de les obres salvades i una bibliografia.
Una mica d’història
El Comitè Internacional es va crear al començament del 1939 per iniciativa del pintor Josep Maria Sert i era compost per personalitats que dirigien en els seus respectius països els patronats o els museus adherents: el Consell dels Museus Nacionals de França, el Museu del Louvre, l’Associació d’Amics del Louvre, la National Gallery, la Tate Gallery, la Societat de Museus de Ginebra, el Rijksmuseum d’Amsterdam, els Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica i el Metropolitan Museum de Nova York.
El govern de la República havia decidit, a la primeria del novembre del 1936, traslladar les obres artístiques més importants de Madrid a València. El dia 10 de novembre eixia la primera expedició des del Museu del Prado.
En enviaments successius, amb un total de vint-i-cinc expedicions al llarg de tota la guerra, van anar eixint les obres essencials dels principals museus i institucions patrimonials (Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Biblioteca Nacional, Palau Real, El Escorial, Lázaro Galdiano, Cerralbo, etc.), així com d’esglésies i col•leccions particulars. Els incessants bombardejos franquistes sobre Madrid, especialment el que va sofrir el Museu del Prado el 16 de novembre de 1936, van potenciar i van accelerar l’evacuació.
Una vegada passats els primers moments de desorganització, ja sota el control de la Junta Central del Tresor Artístic republicana, l’evacuació de Madrid a València va ser marcada per l’acurat embalatge i el transport amb camions preparats especialment que feien el trajecte a 15 km per hora.
S’iniciava així el procés d’evacuació de les obres d’art, que més tard les portaria a Barcelona, en una fugida permanent del front de guerra i seguint els passos de l’executiu, per anar a parar finalment a tres dipòsits situats al nord de Catalunya, al castell de Peralada, al de Sant Ferran de Figueres i a la mina de talc de la Vajol. Però, a la darreria del 1938 i la primeria del 1939, arran de la derrota republicana al front de l’Ebre, les tropes de Franco s’acostaven imparables a la zona on es trobaven els dipòsits del tresor artístic, sotmesa a un intens bombardeig.
Els dos delegats del Comitè Internacional, Jacques Jaujard (Louvre) i Neil MacLaren (National Gallery), van viatjar fins al nord de Catalunya i van entrar en contacte amb el llavors president de govern, Juan Negrín, i amb el ministre d’Estat, Julio Álvarez del Vayo. Les negociacions per aconseguir l’autorització d’evacuació de les obres es van desenvolupar al llarg de tres entrevistes consecutives, els dies 2 i 3 de febrer, i van ser àrdues i difícils, ja que el govern de la República va voler deixar clars dos punts fonamentals: que les obres no foren embargades en traslladar-les a l’estranger i garantir-ne la tornada a Espanya en acabar la guerra.
Finalment, el 3 de febrer de 1939, el govern de la República va signar a Figueres un acord amb el Comitè Internacional que permetia l’eixida a França de les obres d’art evacuades des de Madrid fins al nord de Catalunya. El trasllat va començar aquella mateixa nit i va acabar el dia 9, amb la interrupció dels dies 6 i 7, a causa del bombardeig nacionalista. L’operació va ser dirigida pels responsables de la Junta Central del Tresor Artístic republicana amb la col•laboració dels membres del Comitè Internacional.
Durant aquests quatre dies, pels passos del Pertús, Cervera i les Illes, van travessar la frontera francesa 71 camions que contenien algunes de les joies del patrimoni artístic espanyol: des de les dues majas, La família de Carles IV i Saturn devorant el seu fill, de Goya, fins al Cavaller de la mà al pit i El somni de Felip II, d’El Greco, passant per La Sagrada Família de l’ocellet, de Murillo; El martiri de Sant Bartomeu i L’Ascensió de la Magdalena, de Ribera; Las Meninas, Les filadores i Els borratxos, de Velázquez; El jardí de les delícies i El carro de fenc, del Bosch; Fra Jerónimo Pérez, de Zurbarán; El triomf de la mort, de Pieter Bruegel el Vell; Autoretrat, de Durero; El Trànsit de la Verge, de Mantinga; El pas de la llacuna Estígia, de Patinir; la Sagrada Família de l’anyell, de Rafael; Les tres gràcies, de Rubens; o El davallament, de Van der Weyden; entre moltes altres.
Les condicions no podien ser més adverses a causa de la saturació de les carreteres per l’èxode dels fugitius i el gran nombre de camions i material de guerra transportat en aquells dies, que se sumava al tancament de fronteres als combatents, el fred intens i el tall de les comunicacions telefòniques. Però el problema més greu el va constituir el bombardeig de l’aviació nacionalista i dels seus aliats alemanys i italians sobre les carreteres, que sembraven el pànic i posaven en perill el patrimoni artístic.
Malgrat les terribles condicions apuntades, els 71 camions que contenien les joies del patrimoni espanyol van aconseguir passar la frontera. El 12 de febrer, un tren especial, custodiat acuradament per gendarmes francesos, va partir de Perpinyà i va arribar a Ginebra l’endemà al vespre. La duana suïssa va poder registrar, abans del seu dipòsit al Palau de les Nacions, el total del carregament: 1.868 caixes i un pes de 139.890 quilograms. Aquestes obres, després d’inventariades i exposada una selecció en Ginebra, van tornar definitivament a Madrid el setembre del 1939.
La constitució del Comitè Internacional, compost pels principals museus dels països democràtics, s’erigia així en un precedent essencial del concepte de patrimoni de la humanitat. En intervenir per posar fora de perill el patrimoni artístic d’un país en guerra, els seus membres consideraven que no actuaven sobre alguna cosa aliena sinó sobre una cosa pròpia, partint de la convicció que el patrimoni té un valor universal.
Colegio de Arte Mayor de la Seda (Valencia). Azulejos parte inferior balconada C/. Hospital